Grupo CGI

Les 6 pràctiques errònies més habituals en els serveis de subministrament d’aigua municipal en règim de concessió (INFOGRAFIA)

Mar 13, 2018 Dani 0 blog @ca, Català @ca, CGI @ca , , ,

Impulsats per la necessitat de transparència, per la nova legislació i pel qüestionament actual dels models de gestió dels serveis bàsics, com és el cas de l’aigua, els ajuntaments cada vegada més es recolzen en empreses com CGI per realitzar l’auditoria, revisió i control d’aquestes concessions, amb l’objectiu de garantir l’eficàcia i eficiència en la gestió i l’equitat fiscal de cara al ciutadà, receptor final del servei.

En aquesta INFOGRAFIA es resumeixen les 6 PRÀCTIQUES ERRÒNIES més habituals en la gestió del servei d’aigua municipal:

DESCARREGAR LA INFOGRAFIA

L’aigua és un servei bàsic i de primera necessitat que afecta el total de la població, tant a les persones físiques com a les activitats empresarials. Tot i ser competència municipal, en la gran majoria dels casos aquest servei es porta a terme a través d’empreses privades mitjançant contractes de concessió o per empreses d’economia mixta, però l’Ajuntament té la facultat i la responsabilitat de dirigir-lo, supervisar-lo i controlar la seva execució. La gestió d’aquest servei públic per part d’un operador privat o mixt pot ser una bona solució en termes d’eficiència econòmica, però sempre que es respectin els termes contractuals acordats i la legislació vigent, i es realitzi una gestió que satisfaci tant la deguda qualitat del servei al ciutadà com el legítim dret a una retribució justa a l’empresa concessionària.

Més INFORMACIÓ sobre els serveis d’auditoria de subministrament d’aigua de CGI

 

(ARTICLE COMPLERT EN TEXT)

La manca d’un control i un seguiment adequat dels contractes per part dels ajuntaments sol ser la base sobre la qual s’han estès pràctiques errònies en la gestió del servei per part de les empreses de subministrament d’aigua en l’àmbit municipal. En alguns casos, a més, els contractes de concessió contenen deficiències en la seva configuració que abonen el camp a la confusió o faciliten l’incompliment dels acords. Malgrat que en alguns casos pot haver-hi una bona definició contractual del servei i una millor voluntat en la seva execució, CGI ha identificat, a través de les auditories operatives i econòmiques dutes a terme en nombres ajuntaments espanyols, les 6 deficiències més comuns que les empreses concessionàries cometen en la gestió del servei i que comporten un perjudici per a l’ajuntament i per als usuaris:

  1. Tractament equívoc del cànon. Segons la legislació vigent, el cànon és una prestació obligatòria del concessionari a l’Ajuntament i és part del risc que l’empresa assumeix en la gestió del servei, però de cap manera hauria de ser entès com un cost afegit a la tarifa final, el que prioritzaria la cobertura de la retribució del concessionari, com sovint s’observa.
  2. Manca de lliure concurrència en la contractació de serveis. Els subministraments, materials de construcció i serveis en general facturats a les empreses concessionàries o empreses d’economia mixta constaten la contradicció a la Llei 31/2007, de 30 d’octubre, sobre procediments de contractació en els sectors de l’aigua, l’energia, els transports i els serveis postals, la qual regula les formes de contractació perquè constitueixin “la màxima garantia per als interessos públics”. Sovint aquests serveis són contractats pel concessionari a empreses del propi grup empresarial o en procediments confusos i a preus per sobre de mercat.
  3. Actualització de la tarifa mitjançant fórmula polinòmica. L’actualització de la tarifa mitjançant fórmules polinòmiques es torna obsoleta amb el temps, en estar plantejades sota estudis de costos històrics sense la correcta revisió als reals de cada exercici. Aquesta pràctica no promou la revisió, auditoria i verificació de les despeses ni els ingressos reals obtinguts. En contraposició, una pràctica correcta promouria un seguiment exhaustiu de la gestió del servei.
  4. Retribució del concessionari establerta a partir d’un percentatge sobre les despeses del servei. Aquest fet no propicia un estímul per generar optimització de costos. En contraposició, aquesta retribució hauria d’establir mecanismes basats en la millora o captura d’eficiències per al servei, la millora dels procediments i els costos, i les millores en la prestació efectiva del servei.
  5. Evasió del pagament de la taxa de l’1,5%. Aquesta taxa, regulada en els articles 15, 20 a 27 i 57 del RDL 2/2004, de 5 de març, del Text Refós de la Llei Reguladora de les Hisendes Locals (TRLRHL), correspon a l’ocupació del domini públic sobre les empreses explotadores de serveis de subministraments d’interès general. Tot i que en aquest cas el més probable és que comporti un augment de la tarifa, la seva no aplicació incompleix amb l’equitat fiscal, ja que és d’obligat compliment per a tot el territori espanyol i la seva aplicació no hauria de quedar subjecte a una decisió de caràcter municipal.
  6. Deficiències en el servei per l’incompliment de les inversions en manteniment i millora. Talls en el subministrament, reducció de la pressió o mala qualitat de l’aigua per l’ús de materials per sota dels estàndards acordats són algunes de les pràctiques que duen a terme els concessionaris per compensar erròniament un deficient rendiment hidràulic, provocat en origen per un defectuós manteniment de la xarxa de subministrament o la manca d’inversions, moltes vegades previstes en els contractes i acords amb els ajuntaments.

La principal conseqüència de les pràctiques errònies del concessionari és l’increment de la tarifa al consumidor

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Scroll to Top