Grupo CGI

“La sostenibilitat és el tema clau que ens toca vetllar als economistes.” – Entrevista a Joaquim Solé Vilanova

May 24, 2016 Dani 0 blog @ca, Català @ca, CGI @ca , , ,

Joaquim Solé Vilanova és economista i catedràtic d’Hisenda Pública de la Universitat de Barcelona. Professor apassionat i brillant, és expert en finançament autonòmic i local, ha publicat nombrosos articles i col·labora en mitjans de comunicació, amb el seu estil sempre divulgatiu i didàctic, però sense perdre mai el rigor acadèmic i l’enfocament de racionalitat econòmica. Des del 1987 dirigeix el Màster d’Hisenda Autonòmica i Local (Màsterhal), el curs de postgrau de referència en l’àmbit de la gestió pública que aporta una perspectiva pràctica i útil pels economistes que treballen a les Administracions Públiques, i en el qual CGI hi col·labora des de fa dos anys. En aquest conversa hem parlat amb ell de la situació de les finances municipals i de com han d’adaptar-se professionalment els treballadors públics davant els reptes de gestió econòmica en les entitats locals.

DESCARREGAR ENTREVISTA COMPLETA EN PDF

xrt56

 

A l’octubre començarà la 30ena edició del Màster d’Hisenda Autonòmica i Local de la Universitat de Barcelona, hi han passat quasi 600 alumnes, la majoria dels quals treballen a l’àrea econòmica dels ajuntaments, diputacions i comunitats autònomes, com a directius, habilitats o tècnics, i també hi han passat càrrecs electes. No és fàcil aconseguir aquestes xifres de longevitat en el competitiu món de la formació post-universitària. Ens dius el secret?

Cap secret en concret, però segurament són múltiples factors. Sobretot una gran estima, interès i passió per la realitat local, aquella “que es veu” i és més pròxima al ciutadà. La meva vocació és sempre combinar la teoria amb l’anàlisi i la pràctica, i sobretot amb l’ànim de ser útil. Sempre he cregut que l’economista té un paper en l’Administració Pública i que en faltaven, i crec que a través del màster hem obert una porta d’entrada a l’Administració a llicenciats en economia que potser no veien prou atractiu treballar al sector públic, i gràcies al màster han pogut trobar feina a entitats públiques i guanyar oposicions. Per últim, no és un secret, però crec que si estàs convençut del que estàs fent, tens la virtut de la perseverança i mires sempre de no caure en la rutina i innovar en els formats i els continguts, l’alumne ho reconeix i ho premia. A part de tot això, a mi m’encanta la docència!

De ben segur el màster ha ajudat a professionalitzar al sector públic i això ha ajudat a millorar el nivell tècnic de la gestió autonòmica i local.

Bé, aquesta em sembla una missió molt profunda i no era el nostre propòsit quan vam començar amb el professor Antoni Castells, però si miro enrere i veig els resultats estic d’acord que hi hem contribuït. Sobretot perquè hem fet que l’economista faci el paper de pensar en l’equitat, l’eficiència i la gestió des de dins de les entitats públiques. L’economista que està fent d’interventor ha de tenir clar que el seu paper no és només complir la llei, això es dóna per suposat, sinó que ha de tractar d’optimitzar els recursos dels que es disposa. En aquest sentit el màster ajuda a donar criteri a l’economista, tant en la part d’ingressos com en la part de despesa, i l’ajuda a entendre millor la situació d’un ajuntament, distanciant-lo del dia a dia, que molts d’ells coneixen a la perfecció donat que fa anys que hi treballen, perquè agafi una visió més d’analista i fins i tot de directiu de les finances municipals. Quan encara trobo ajuntaments on a tota l’àrea econòmica li posen el nom de ‘departament de comptabilitat’ vol dir que encara hem de treballar perquè aquest visió més global s’implanti de veritat a totes les administracions.

quim sole

“La transparència és molt més que penjar el pressupost al web, el repte real és informar al ciutadà de forma comprensible”

 

Com han evolucionat els continguts del curs en funció de l’evolució del sector públic?

Penso que sempre es pot millorar i en el màster mirem de reflectir-ho innovant any a any en els continguts. El fet d’estar en contacte amb els alumnes que treballen a les Administracions Públiques em fa adonar de les mancances que manifesten en cada moment. Per exemple, en els darrers anys hi hagut un interès clar en saber més sobre anàlisi de costos dels serveis, fruit de la LRSAL, que amb la introducció del càlcul del cost efectiu, malgrat no sigui massa útil en la pràctica, obliga a entrar a les Administracions en el tema dels costos. Ens vam avançar i ho vam introduir en el nostre temari ja fa vuit anys, quan encara ni se’n parlava, i això ens ha de dur a fer una reflexió, i és que com pot ser que l’administració local espanyola no s’hagi plantejat seriosament el tema dels costos fins als darrers anys. És cert que pot haver-hi algunes bones experiències prèvies puntuals, com ara a Gijón o a Sant Cugat del Vallès, però en general els ajuntaments de més de 5000 habitants no han tingut mai l’objectiu de conèixer els costos. Ho lligo amb el que he dit abans, donaven el nom de departament de comptabilitat però només feien comptabilitat pressupostària i no analítica. El darrer tema que hem introduït aquest mateix any és l’ètica i la promoció de la integritat. En els darrers anys es parla molt de corrupció i en el màster introduïm conceptes bàsics d’ètica pública, analitzem mancances en la legislació de cara a denunciar pràctiques corruptes, com elaborar i posar en pràctica codis ètics, com identificar i evitar riscos de corrupció, etc. Aquest mòdul, que precisament s’ha fet per primera vegada a l’abril de 2016, està tenint un altíssim nivell d’acceptació, fins i tot provoca una mena de catarsi en els alumnes, donant-los eines per ser no només millors tècnics sinó per actuar com a autèntics servidors públics.

Tanmateix, creus que encara hi ha coneixements i habilitats que els economistes en el sector públic han d’adquirir i/o posar en pràctica?

Segur que sí. Formant en habilitats ens avancem al coneixement adquirit per anys d’experiència. Des de fa uns anys hem introduït també algunes habilitats directives, com ara la negociació. El tècnic econòmic està negociant constantment amb les altres àrees municipals, amb el propi equip, amb els regidors de les àrees de despesa, amb el seu propi regidor d’hisenda i sovint fins i tot amb l’alcalde, en poblacions mitjanes i petites. Per tant li calen eines. També donem eines perquè sàpiga treballar en equip, no només per dirigir el seu equip i amb els companys de la seva pròpia àrea econòmica, sinó també de forma transversal amb les àrees de despesa. Per exemple, si un ajuntament vol millorar el seu servei d’escoles de música, l’àrea d’intervenció o d’hisenda ha de saber treballar en col·laboració amb els gerents o tècnics de l’escola de música, perquè així podran proposar millores organitzatives per millorar el servei o abaratir-lo. Això només s’assoleix amb vocació de servei, escoltant les àrees de despesa i treballant en la confiança mútua, amb equips mixtos. No s’aconsegueix mai imposant-se des de l’àrea d’intervenció.

 

“L’interventor ha de tenir clar que el seu paper no és només complir la llei, això es dóna per suposat, sinó que ha de tractar d’optimitzar els recursos dels que es disposa.”

 

Des de la primera edició del màster fins ara la situació legislativa ha anat canviant en molts aspectes. Els darrers anys de crisi han suposat un canvi normatiu que ha procurat fomentar l’estabilitat financera i el control del deute, amb l’Estat fent un seguiment molt exhaustiu dels comptes municipals. En quin punt estem ara? Com veus el funcionament actual de les administracions locals?

Els darrers 8 anys de crisi han portat a una racionalització econòmica. No era normal el que passava entre els anys 2005 i 2008 en les finances locals. Ara s’ha introduït a més un terme que els economistes sempre hem de donar per suposat, que és la sostenibilitat econòmica. No és un principi per fer bonic en alguna llei sinó que és el tema clau que ens toca vetllar als economistes. Les coses han de ser sostenibles econòmicament. I crec que els ajuntaments tenen els recursos adequats i eines per aconseguir ser sostenibles, tenen capacitat de tenir més ingressos, pujar o baixar tipus impositius, demanar revisions cadastrals per actualitzar l’IBI, poden modular les taxes i preus per moderar la demanda de serveis, etc. Per una altra banda, aquest procés de sostenibilitat també ha portat als ajuntaments a actuar d’una forma més racional en les inversions. Els ajuntaments que han tingut teatres nous per inaugurar, biblioteques que no han pogut obrir o poliesportius que han hagut de tancar, han vist que necessiten mecanismes per saber que els costarà el manteniment i l’explotació de les inversions. I en aquest punt crec que hi ha molta feina a fer pels economistes, no es pot deixar a l’arquitecte o el promotor de l’obra que faci l’estudi d’aquests costos. Els ajuntaments s’han de recolzar en serveis independents, ja siguin del propi ajuntament o en col·laboració amb una tercera empresa o professional, perquè això farà que el cost de la pròpia inversió sigui més ajustat i perquè sabrem amb més certesa què ens costarà després fer funcionar el teatre, la biblioteca o el poliesportiu. Perquè si es fa un teatre és per fer-hi funcions i concerts, sinó no compleix el seu objectiu. Hem de saber en detall tots els costos de fer funcionar l’equipament i haver fet un pla de negoci, i si surt deficitari, que és probable, hem de saber del cert si ho podrem cobrir pressupostàriament en els propers anys. Tot això crec que ja s’ha anat millorant en les administracions. Per últim, com que el que han fallat els darrers anys han estat alguns ingressos, els ajuntaments han procurat també racionalitzar –los, replantejant-se taxes i millorant la seva gestió.

quim sole ub

“Per lluitar contra la corrupció no n’hi ha prou en apel·lar a la consciència del funcionari, cal armar bons sistemes de codis ètics i acompanyar-los d’un control, uns procediments i un seguiment constant.”

 

La racionalització ha fet, però, que alguns serveis públics s’hagin vist reduïts.

Segurament, però ha estat fruit d’un exercici de reflexió que els ajuntaments no feien quan hi havia eufòria econòmica i que ara, amb la crisi econòmica, sí que fan i que és positiu que facin, per exemple en escoles bressol. En aquest àmbit s’han reduït substancialment les aportacions de les administracions autonòmiques, i això ha forçat a que l’ajuntament s’hagi de preguntar: retallo el servei?; milloro la gestió?; faig pagar més als usuaris?; racionalitzo les tarifes?; o augmento l’IBI per cobrir part d’aquesta despesa? Aquest exercici complert que han hagut de fer els gestors tècnics municipals és positiu en si mateix, i dona arguments més sòlids i detalla les conseqüències de cada opció perquè llavors el polític prengui les decisions que corresponguin, com a representant que és de la ciutadania. Crec que la crisi ens ha permès recuperar una noció elemental sobre el que és l’economia: l’administració de recursos escassos, i això implica prioritzar la despesa. A més, crec que s’ha usat el terme ‘retallades’ des d’un punt de vista massa negatiu. Les famílies també han hagut de retallar despeses perquè els han baixat els ingressos i això no és pot criticar com una conducta purament economicista, en el sentit més pejoratiu del terme, sinó que les famílies ho han hagut de fer per ser sostenibles. Aquesta mateixa idea l’hem de traslladar als ajuntaments, no es prenen decisions economicistes amb l’únic objectiu de gastar menys sinó per garantir la sostenibilitat econòmica del municipi.

Les Administracions Locals han sanejat adequadament els seus comptes en aquests darrers anys?

Crec han fet els deures, però no s’ha d’abaixar la guàrdia i sempre s’ha de vetllar per tenir bona informació per prendre les millors decisions en ingressos i despeses. Si això es deixa de fer es pot tornar a caure en la tendència d’incórrer en despeses que després no podrem cobrir a mig termini.

En quina línia creus que encara s’ha de millorar més en la gestió local?

Un tema important és la transparència envers el ciutadà. Malgrat que s’hagi fet una llei estatal i una autonòmica en aquest sentit, no es tracta només de complir-la, sinó que s’ha d’entendre que la transparència es demana per vàries raons, potser la més vistosa és per evitar la corrupció, però per mi la més important és per informar adequadament als ciutadans de forma que puguin prendre decisions i perquè sàpiguen que si fan una demanda de serveis, aquests tenen un cost, i que si es vol més servei, s’haurà de pagar. S’ha d’informar d’una forma comprensible. Penjar només el pressupost a la web municipal no és donar una informació adequada, ni tan sols penjar només la liquidació. Cal detallar-ho bé, en la despesa fer-ho per programes o activitats, i en els ingressos centrants-nos en els capítols 1 al 7, que són els diners amb el què realment podem comptar i que no inclouen els préstecs, que són diners que s’han de retornar. El pressupost és un instrument de gestió, no d’informació pel ciutadà. En aquest camp de la comunicació al ciutadà crec que hi ha molt terreny a recórrer. És una habilitat més a treballar entre els gestors municipals, transformar en divulgatius els continguts tècnics perquè siguin comprensibles per a no experts, i és quelcom en el que segur que també hi pot ajudar un suport professional extern a les administracions.

Malauradament segueixen sortint a la llum casos de corrupció en les administracions locals. La justícia hi treballa i hi ha un demanda ciutadana de fer net, però què creus que caldria fer en l’àmbit de la gestió municipal per tal que aquestes pràctiques no es repeteixen?

Estem davant d’un canvi polític regeneracionista que em recorda, salvant moltes distàncies, els canvis viscuts a la Transició. Hi ha un generació que vol que les coses es facin d’una altra manera, amb un altre estil, i això és una protesta que està en el teló de fons de la situació actual. És cert que hi hagut corrupció vinculada a serveis externs, que han pagat favors o privilegis, però això no ha de voler dir que tota la col·laboració público-privada és intrínsecament negativa. El que cal és treballar per millorar-la. En primer lloc armant bons sistemes de codis ètics. No només apel·lant a la consciència del funcionari, ni tan sols a un decàleg de bones pràctiques, sinó amb un control, uns procediments i un seguiment. En segona instància, cal millorar la contractació pública, en les seves diferents formes, perquè crec que fins ara les administracions han tingut poc coneixement en la matèria i no han treballat amb suficient detall les contractes. Si això no es fa bé es van presentant incerteses durant l’execució, hi ha ambigüitats, de vegades no es compleixen els serveis adequadament però no es poden denunciar amb facilitat perquè en la contracta no s’han previst adequadament aquestes situacions, i això fa que l’ajuntament estigui en mans del subministrador del servei. Per això penso que els ajuntaments necessiten tècnics formats i consultors experts, tots amb molta ètica, perquè els ajudin a fer bé les contractacions. No s’hi val copiar el plec de condicions de l’ajuntament del costat, i això passa sovint.

 

“Re-municipalitzar un servei no dóna cap garantia que el servei es presti millor.”

 

Des de les darreres eleccions municipals s’ha posat sobre la taula amb més força el debat de la re-municipalització de serveis. En quines condicions creus que s’han de plantejar i definir aquests processos de re-municipalització?

Els ajuntaments no poden ser experts en tot i per això s’ha d’anar a buscar a fora, però malgrat això un dels grans problemes és l’enorme asimetria d’informació. Els grans experts són els subministradors i els que tenen poca o gens d’informació són els ajuntaments. Això s’ha de re-equilibrar i s’han de buscar els mitjans per fer-ho possible, reforçant el coneixement dels ajuntaments sobre les matèries, o bé recolzant-se en empreses consultores que treballin al teu costat, perquè es pugui tenir un millor control sobre els proveïdors, però no suprimint la col·laboració. Els subministradors no poden imposar els seus contractes, i és cert que no és modèlic el que estem veient en moltes prestacions de serveis de recollida de residus o de subministrament d’aigües, entre d’altres. Però per altra banda, remunicipalitzant els serveis no tenim garanties que el servei es farà millor, més aviat penso que la prestació d’un servei per part d’un privat reforça la competència i això pot fer millorar els serveis prestats. En definitiva, crec que els ajuntaments han de fer valer que són els ‘amos’ del servei i han de reclamar tenir la informació, perquè sinó perden tot el poder.

Més informació sobre el Màster d’Hisenda Autonòmica i Local.

masterhal

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos necesarios están marcados *

Scroll to Top